8 de març dia de la dona treballadora, les barreres que tenim

Dia de la dona treballadora un dia per reivindicar drets d'igualtat.

Avui 8 de març em ve al cap aquell senyor eurodiputat Janusz Korwin-Mikke  que va comentar fa poc que les dones hem de cobrar menys per que som més petites, mes dèbils. També totes les persones que durant la vida m'han dit les dones no poden fer això, o que allò es cosa d’homes. Cada pas que fas hi ha una barrera, al principi molt visible, una iaia, un tio o inclús una mare que et diu com has de ser per ser xiqueta: no corres, no t’embrutes, no...no, no, no. Mentre ells lluitaven per la seva vida en espases nosaltres apreníem a canviar la robeta al nino. Més grandeta ja la barrera ve del entorn no pots sortir de nit sola, no pots fer tant tard, es perillós, ets una dona. No pots vestir així, no pots parlar així. Insults, per que l’estereotip de lo que has de ser no encaixa, llavors veus com moltes dones del teu entorn es cansen de lluitar i accepten el rol que els han marcat agafen el primer home que passa i al tenir nuvi pammmm socialment ets millor, i si dius que et cases paaaaaaammmmm petes la maquina, parles de vestits, de pels de quilos. Mentre tu segueixes al bar llegint l’article de política del diari i parlant amb els amics de feina, de crisis, del món. T’ajuntes amb el teu company, això per cert no dona punt socials a la dona.  Després la superbarrera vols ser mare i treballar, per que t'agrada. Llavors venen les iaies,  los tios i tothom et diu el que poden o no poden fer les xiquetes, que per cert avui en dia encara se suposa que es diferents als xiquets, per que?

I cada dia he de fer entendre a les meves xiques que cada casa educa diferent en valors, en mentalitat, que natros creiem que som persones dona igual noi o noia, les coses es poden fer be o mal, però podem fer les mateixes coses.

Per no parlar de la conciliació, no penso ni entrar en el tema...simplement no existeix.  L’altra gran barrera que tenim les dones som nosaltres mateixes. Cada dia els anuncis ens diuen com ham de ser per ser perfectes. Molt primes, molt joves, molt sexis. Evidentment a la que passen els anys no ets jove...es una estafa voler vendre coses per semblar el que no ets. Jo tinc 47 per que nassos he de semblar de 25, ja els he tingut 25. Però això dia a dia fa que mini la teva autoestima, per que tal i com ets tots els mitjans diuen que no es correcte el teu físic. Causa del bombardeig hi han les persones del entorn que llavors es creuen en lo dret de jutjar el teu físic, per que tothom en parla del físic. Et diuen tens canes, esta gorda... Que els semblaria si jo els digues tens mal humor, cada dia ets més ignorant... Seria jutjada malament per que el comentari sobre el cos d’una dona esta acceptat com algo normal, sobre la ment, o sobre la personalitat no en podem parlar. Per que???

Barreres que son quotidianes i que em de trencar cada dia. Denunciant, criticant, queixant-nos i vivint en llibertat, per damunt de les seves normes no escrites. L’estereotip de dona perfecta no l’han fabricat les dones, sino grans empresaris. Mentre natros estesen pendents dels quilos ells estan pendents de governar el món. Si vols lluitar, si vols avançar, solta lastres i posat sabata plana per que això es una carrera de fons.