dibuix de Trec-hades
Bon dia senyor
president. Quan va pausa la republicà el meu company em va dir s'equivoca, i jo
el vaig justificar. M'agrada el diàleg, es sensat, m'agrada enraonar vore
diferents opcions. Però avui la tessitura en que ens trobem ho canvia tot. Van
pegar a amics nostres a la Ràpita. Una noia que coneixem ens contava diumenge
que per nits somia amb els cops i les armes. Anit van tancar a la presó a dos
persones que no han robat, no han matat, no han violat, no han pegat, nomes
volien votar. Crec que no podem permetre que facin mal o malmetin la vida dels
nostres, gent pacifica. Si seguim negociant amb qui ens tortura acabarem com
aquella dona que te esperances de que el marit canvií i cada dia li pega més. I
creguem que d'aquest tema per motius del meu treball n'entenc molt i mai, mai
acaba bé, el més probable es que la dona mori, el més probable es que ens
ofeguen en tristesa i dolor. Sr. president proclami la Republicà per que sino
prendrem mal, i a Europa com ja em vist no li importa
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada