dijous, 21 de desembre de 2017

Avui votaré, som lliures, encara que ens vulguin en garjoles.

Sempre m'han dit que no podia.
No podia estudiar pintura a Barcelona,
i vaig anar. Dos anys en una fabrica i ja hi era.
No podia dedicar-me a pintar,
i encara dono guerra.
No podia tenir fills,
i després de tres anys i molts papers tinc dos filles.
No volien mirar als homosexuals com a iguals,
i la primera boda que vam anar amb les meves filles va ser de dos amics gays.
I ara em diuen que Catalunya no es pot separar d'Espanya,
i jo dic que si.
No entenc la violencia, la repressió, el despotisme, i no vull forma part d'això.
I avui vaig a votar per dir que puc ser lliure.
I encara que mil veus diguin que no puc, es mentira,
podem ser i fer el que vulguem, sense fer mal a ningú,
podem triar, som lliures, encara que ens vulguin en garjoles.